Dissabte passat dia 1 va ser el dia internacional contra la sida. Com ja vaig dir a l’agost, el problema de la SIDA es francament preocupant aquí a Moçambic, amb unes tases del 25 % d’infectats (que pugen significativament a zones determinades com son els barris perifèrics).
Com a curiositat dir-vos que l’Hospital Clínic té un centre de recerca a la provinca de Xai-xai que està investigant vacunes per la malària (un projecte ja molt avançat) i també per la SIDA (en fase d’experimentació amb humans) i segons una cooperant de Médicos del Mundo amb moltes garanties d’èxit. Tot això financiat, entre altres, per la fundació Bill Gates (que de fet és el finançador privat més gran del mon en cooperació, i es que aquest tiu d’informàtica no tindrà ni idea (Windows Vista es un exemple) però de treure rendiment a les peles en sap tant (Windows Vista torna a ser un exemple) que es veu que molts millonetis americans que també volen deduir impostos i netejar la seva imatge pública ficant diners en temes de cooperació ho fan mitjançant la seva fundació).
Bueno… el tema es que jo aquell dissabte vaig anar amb la Teresa (administrativa de Médicos del Mundo) i el Pablo (el seu novio i futur ajudant del meu projecte) a Matola (una ciutat de 600.000 habitants al costat de Maputo i que es la capital de la provincia de Maputo (vamos como si l’Hospitalet fos la capital de la provincia de Barcelona i Barcelona la capital de Catalunya, no se si me explico…)) per commemorar aquest dia.
Els actes van començar amb una ofrena floral en record als mords per la SIDA a la Plaça dels Herois Moçambicans (quasi totes les ciutats una mica grans tenen un plaça amb aquest nom i a més segueix un estil similar) per part de l’administrador de la ciutat.
Ofrena floral en record als morts per la SIDA
Tocant l'himne del país.
Després, una bonica comitiva de 4x4 blancs es va dirigir a través dels barris més pobres de Matola fins… el centre cívic? No sabria com dir-ho… una carpa on es feien actes… va començar amb caminada popular d’uns 15 minuts (en teoria tenia que durar 1 hora),
una explicació de la responsable de salud de Matola sobre el SIDA (que és, com es transmet, precaucions a pendre,…) i la Còlera (a l’estiu d’aquí es un problema sanitari i ja s’han donat uns 100 cassos, amb el calor encar per arribar) seguit d’una mostra d’entitats del barri: un obra de teatre (sobre la importància del preservatiu), un grup de dones cantant cançons tradicionals,
uns joves que feien dança moderna (Sara, esto lo he grabado especialmente para ti, bailan en una lona que esta sobre arena de playa)
...per que hi ha tants negres que volen semblar rappers americans??? la cultura americana no té fronteres!!
i un discurs final de l’administrador agraint la dedicació i totes aquestes coses que solen dir els polítics…
Assitents a l'acte
Com a reflexió de tot dir que els assistents amb prou feines arribarien a 60 persones (i 20 eren activistes i col·laboradors de Médicos del Mundo) d’una població de 600.000 habitants, o sigui que queda patent la dificultat de fer veure la importància d’aquests problemes a la població local...
No eramos muchos, pero vino Ronaldinho!
"Un somni sol, només és un somni, un somni compartit és una realitat" el que no està tant clar es fins a qui punt aquest és un somni compartit