Que horas son en Mozambique??

Per fi!!!

En fi, ha costat però la actualització al blog que porto dies anunciant per email per fi està aqui!

El viatge desde Barcelona va ser un desastre, a part de les aventures amb el meu bolso que segur que tots sabeu s’han de sumar els retards en els vols d’unes 3 hores tant a Barcelona com a Lisboa (per cert, amigos portugueses: El aeropuerto de Lisboa es horroroso!!! Donde coño fican las papeleras???). L’avió bé, amb el cul cuadrat, però bé. Vam fer escala a Johannesburg (estàvem a 1ºC!!!!) i em va sobtar veure molts negres amb un aire exageradament occidental (em fa pena pensar que occident es el model on tothom vol veure’s reflexat... amb totes les coses que tenim per aprendre dels demés!!)

Si algú esta interessat amb el meu cul, algun troç encara estarà aqui dins.


Petita mostra d'artesania sud-africana per als guiris a l'aeroport de Johannesburg.

L’arribada a Maputo va ser una mica impactant, l’aeroport es mooolt petit (de fet reculls la maleta i surts directament al carrer) i fora no hi havia ningú per recollir-me (feien tard i jo no ho sabia) i només feia que veure diaris que deien: “Maputo controlado por el caos” (i jo pensant: donde me he metido?...). Més tard ens van avisar a la AECI que últimament hi ha problemes de delincuencia per les nits.

Típic edifici de Maputo de la zona on vivim





("Típica"????) posició per presentar un equip de futbol a Mozambique (sense més comentaris!)

La cosa es que va ser una entrada al país tranquil·la i el cap de setmana vam anar amb uns voluntaris de “Medicos del Mundo” a Chongoene, unes platges a 200 km al nord de Maputo. Bastant bé i divertit, em vaig banyar a l’Índic, vam jugar a futebol i parlar dels nostres plans i projectes.

Una Chapa (autobus) cami de Inhambane (6 hores de camí). Les chapes dins de Maputo son iguals.


Platja de Chongoene.

Dilluns vam tenir un primer encontre amb els estudiants que treballarem aquestes dues setmanes (havia de ser divendres però els de la facultat s’havien oblidat de muntar-ho) i van començar els nostres nervis: només van venir 3 dels 9 compromesos i ja havíem perdut un dia amb les presentacions!! La facultat es va comprometre a portar més estudiants per dimarts però no ho veiem gaire clar...

Dimarts finalment erem 4 estudiants, el Marc (coordinador del projecte d’ESF a Moçambic i que esta aqui fent el projecte de fi de carrera i una tesina), la Quila (la seva novia), el Roberto (un tio de Madrid que vam conèixer que esta a la espera que arribi la seva novia a fer uns treballs i va aprofitant el temps col·laborant amb tot el que se li presenta) i jo. Vam fer dos grups i començàrem a fer una mena de registre i marcatge a má sobre plànol de les parcel·les existents al barri que volem actuar (es una informació que sorprenentment no existeix), els propietaris i nombre d’habitants a cada una d’elles (la gent té SERIOSOS problemes per saber a on viu o quanta gent hi ha a casa seva). La veritat es que va anar prou bé i vam fer quasi la meitat de tot el barri (tot i que aquell dia va fallar tot: el catering, el bus de recollida...).

Vista d'uns dels carrers PRINCIPALS del barri de Maxaquene A.


Com podeu veure les necessitats de drenatge al barri son urgents. Aqui una bala de drenatge excavada (aquesta aigua prové de perdues al sistema d'abastament d'aigua, les perdues representen el 70% del consum d'aigua a Maputo)


Vista del barri.

Sorprent veure la forma que té la gent aquí de relacionar-se: primer es mirant un segon en silenci, després parlant MOLT fluix, sense cridar i amb molta calma, el diàleg transcorre amb silencis intermitjos que no acabo d’entendre i fan de tot una situació molt relaxada però un xic inquietant.

Esperant el dinar.

Ja més animats i amb 2 estudiants més (i sense el Roberto que la veritat no se on para...) dimecres vam acabar el barri. Així que ahir dijous el vam dedicar a quedar-nos a la facultat i fer pràctiques de marcatge de parcel·les en AutoCAD (els estudiants no coneixien el programa) i de triangulació amb unes pràctiques improvisades als jardins. Divendres la idea es triangular els carrers per on volem passar el drenatge terciari.

Jo, fent de profe (per la cara dels estudiants no ho faig gaire bé...)

I res més, aquest cap de setmana em quedo per aquí, quedaré amb la Marta i avançaré el meu treball de postgrau que he d’acabar abans del dia 23 (m’ha fet una ilú saber-ho...) Ja veurem com va, ok?

Ate próxima!!