8 de nov. 2007

Aigua i muntanya

Bueno... suposo que ja heu tingut temps de llegir-vos la entrada anterior (si no ja trigueu que està molt interessant!!!)

La resta del pont de la diada el vam dedicar a seguir fent “activitats varies” per la muntanya.
Així per exemple el diumenge vam estar fent unes vies ferrates noves que han instal·lat a Ordino.

A mitja ferrata (si us fixeu l’Estel·la està a baix a l’esquerra).


Jo i la meva incapacitat de portar el casc recte (amb el d’obra em passa igual...)



L’experiència del Pont del Clop ens va marcar tant que dilluns al matí vam provar de remuntar el riu que passa per Ordino. Quin error!!! Va arribar un moment en que no veiem clar el camí cap amunt i tornar enrere també semblava bastant complicat...


Jo comprovant que tornar enrere no es gaire fàcil i, com es pot veure, a punt de cagar-me en tot.

No ens va quedar més remei que fer el cabra i arriscar-nos per una paret bastant vertical que hi havia a una banda. Afortunadament tot va anar bé però us puc assegurar que no ho penso repetir!!! Vam tornar cap a casa per pujar fins a pistes ja que aquell dia passava “la vuelta” per Andorra.


Jo no sé en que devia estar pensant l’Estel·la per fer aquesta foto...

Lo de “la vuelta” es bastant curiós, poc m’hagués imaginat abans tota la infraestructura que porta al darrera un grup de ciclistes!!! Organització, premsa, assistència, policia... tot un circ!!!


El cap de carrera seguit de un, dos, tres... onze!! motos i vuit ciclistes de grup perseguidor.

Retransmetent en directe des de el cap de carrera (al final aquest pobre home no va guanyar l’etapa).

El pelotón.

El pelotón d’assistència. Aquí ja estaven tornant després d’acabar l’etapa i estaven supercontents de poder córrer una mica i no anar a ritme de bici!!

El pelotón de policia (Guardia Civil, Mossos d’Esquadra i Policia Andorrana). En total potser vaig veure com 50 motos només de la poli!! (I a aquestes s’han de sumar les de prensa i alguna d’assistència.).



El podi, un camió.

L’arribada, dos camions.

I finalment per la diada vam estar a la ferrata d’Oliana, ja vaig parlar d’ella en el seu moment al fotolog. Molt entretingut i bon final de festa!

La meva botella d’aigua moments abans de decidir que la vida no té sentit i tirar-se barranc avall (et trobem a faltar...).

Jo dissimulant amb una pose atractiva la meva incapacitat de portar el casc recte.

Si Estel·la... ens queda una bona baixada fins al cotxe!!! (i a sobre ens vam perdre...).


Fiii!!! Res, nois i noies, espero veure-us aviat!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola nen. Soy yo, er Dani. Como te va la vida?. Bueno, por la montaña veo. A ver si nos vemos y conocemos a Estela antes de que te pires con los conguitos. Bueno, si quieres ya he hecho otro blog para hacert la competencia mundotren.blogspot.com Ya te imaginaras de qué va. No sé, creo que me tendría que dedicar a otra cosa. Agur y llama, vale?

Con cariño, DE QUÉ?. Dani

Unknown ha dit...

Quina "gozada" de paissatges !!! (Com deu ser gozada en català, gaudida?)
Bones festes
Ruche

Hikari ha dit...

Buenu, menus mal que qui es va tirar pel precipici va ser l'ampolla d'aigua i no tú!! ;D
No ho lamentis per ella, sempre estava deprimida, gelosa de la teva relació amb l'Estel-la, vuidant-se ràpidament perque la tornessis a omplir, i sentir els teus llavis en ella.
I com que veia que no li feies cas, va cometre un últim acte de bojeria per a que li prestessis atenció i pensessis en ella durant la resta de la teva vida.
Jajajajajajajaajaj!!! XD