Per començar l’apartament, es a l’edifici “33 andar”, el més alt de Moçambic. Es troba aprop de zona del port (Baixa) just a la cruilla dels carrers 25 de Setembro (que va ser el dia que va començar la lluita armada per la lliberació nacional) i Vlademir Lenin (es curiós això de viure al carrer Lenin…). Es d’una italiana que ha marxat un parell de mesos y estem rellogats un Italia (Mario) i jo (podeu imarginar-vos el portugués-espanyol-italià que fem servir per comunicar-nos!!!)
Per el mòdic preu de 325$ (despeses incloses) aquesta es l’habitació on de moment vaig dormint. Ja veieu que la tinc preparada contra els mosquits, i es que, malgrat que m’havien dit que 14 pissos els mosquits no son capaços de pujar-los, la veritat es que em van tenir un parell de nits bastant putejat! Ara per sort ja tinc la situació controlada. Ara el problema es que no hi ha cortines i aquí surt el sol a les 4.30 del matí (i just per la meva finestra!!!!) amb resultat que fagis el que fagis t’acabees llevant a les 6 degut a la llum i la calor… La solució transitoria es dormir amb màscara (semblo el Robin…) i les capulanes aguantades amb Blu-tak a la finestra.
La cuina. No estaria malament si no fos per la invasió de cucaratxes que tenim! Fa ja una setmana que estem en guerra (“Donde hay león no manda cebra” que diu el Mario), i matem de l’ordre de 2 grans, 4 mitjanes i un munt de petites cada nit (no entenc perque aquests bitxos no surten de dia…).
Com podeu veure, lo millor de l’apartament son les vistes (veiem el riu i el mar desde el balcó).
El menjador.
I després tenim la oficina (escritorio en portugués). Està a uns 25 minuts a peu de casa, però hi ha una chapa que et deixa aprop i a vegades l’agafo. La compartim amb ISF (de Madrid) i nosaltres tenim un despatx.
Ja veieu que de moment son un parell de taules i unes cortines (que he colocat jo perque sino per la tarda et torres aquí dins).
A la casa viu el Marcus amb la seva familia (la dona i la filla Alice que m’ha agafat bastant carinyo). Fa la feina de vigilancia, manutenció i xapusses bàsiques. La veritat es que una bona part del portugués que parlo li dec a ell ja que he agafat el costum d’intentar xerrar amb ell una estona cada dia i axí anant practicant sense pressió (i per quan ja tingui el portugués aprés em fet el pacte d’intercanviar el meu espanyol per el seu changana!) M’explica coses curioses com que ell es de Quelimane on té una altre dona amb 4 fills (jo ja li he dit que intenti no tenir més fills!). Per veure la familia (cada uns 6 mesos) agafa un machibombo que fa una ruta de 3 dies, parant al mig de la carretera per dormir (i jo amb un viatge de 8 hores vaig acabar baldat!!)
Aquí, jo amb la Alice (veieu com em té apreci?) el Marcus i Carla, una empleada d’ISF, que sincerament no se ben bé quines tasques té…
Ara que hi penso una altre cosa que m’ha cridat l’atenció es que tant el fill petit del Marcus i el de la Carla tenen noms anglesos (Chelton i Brandom crec…) i em va donar la sensació que ho feien per intentar donar-li més oportunitats de cara al futur.
Entrades
8 comentaris:
Uooo!! M'agradat molt el post... així em faig a la idea una miqueta més d'on estàs... i Maputo a saco... és una ciutat amb molta alçada...
Bé... aquest cop hi ha una foto teva.. però no se t'acaba de veure sencer... però s'aproxima al que volia..
Un peto!
Pues está bastante bien, no? eso sí, excepto las cucas... que es de los pocos bichos que me dan asquito.
Sigue cuidandote!!
Uala nenet però que be vivim!No et podrás queixar! Espero tenir la metixa sort que tu en Inhambane! Tu ves fent amics per presentar-me'ls al febrer.
La veritat et veig 100% integrat, me'n alegro!
Un petonet friki!
Uoles!!!
Mestic posant el dia amb el teu blog, esta molt guay, no m'ho imaginava així.
Em sobren les cuques, però ja em canviaria x tu, 1 setmaneta no més.
Vina guapo!, molts petons i acuidar-se!
Quin festival de post!!!! Veig que ja ho tens tot força sota control. Que hi ha cucaratxes pos en matem unes quantes al dia, que fa falta una cortina l'Hyban que es molt apanyat busca alguna tela per a que no ens a"achicharrem a l'oficina. Ara n'has de posar unes a la teva habitació per a no desvetllar-te a les 4:30 per que coneixent-te no crec que vagis a dormir a les 8 del vespre. Veig que comences a conèixer força gent per allà. Per cert el pis i l'oficina, al menys a jutjar per la foto estan força bé.
Que segueixi anant tot molt bé !!!!
Estarem atents al blog
Com mola l'habitació no? Mosquits que son capaços d'enfilar-se 14 plantes, cucaratxes a la cuina (aaaaaaaaaaag!!! pero asco que me dan por Tutatis!! Com pots aguantar-ho? Jo ja hauria fotut el camp!!), sol solet que te torras a les 4:30 del matí... sort del bluetac, que si no... a les fotos semblava més habitable! Això sí, olé per la mosquitera.
Que maca que sembla la family no? Es nota que la nena t'estima molt? Veus com et tapa la cara per evitar que facis el ridícul a la foto, jajajajaja!!! XD
És conya és conya. Deu ni no quina d'experiencies que estàs visquent eh? Segur que voldràs tornar a Barcelona?
sóc una noia ke estic realitzant un treball sobre MOçambic, i no trobo gaire informació. m´ agardaria ke em pasessis informació de pag web o tu mateix em podries dir la gastronomia, la música i els jocs d´ infants? GRÀCIES
ei noia, no tinc cap problema en ajudar-te una mica pero si no em dones un contacte teu ho tinc dificil per enviar-t'ho...
Publica un comentari a l'entrada