Sortíem divendres dia 10 de Barcelona la Estel·la i jo per trobar-nos de ruta a l’Ignacio i el Luizzmizz. Via Aranda de Duero vam arribar a la urbanització “El Montico”, passat Valladolid, on ens esperaven la Sara i el Marc. Es veu que aquí dins hi ha tota la plana major del Partit Popular de Castella Lleó. Nosaltres no vam tenir millor idea que celebrar-ho sopant por todo lo alto (gràcies a la família de la Sara) i acabar el dia fent un cremat i cantant “El meu avi” (en resposta a un “Cara al Sol” que s’havia escoltat anteriorment...)
Al dia següent una passejada amb esquirols, un bany a la piscina i cap a Paredes! Arribàrem cap a les 5, plantarem la tenda i vam anar cap el poble, que estaven de festes. Vam gaudir sopant francesinhas, uns sandwiches típics del nord de Portugal per després descobrir un duel de bandes de poble molt peculiar (feien versions de clàssics dels 80 i vam flipar bastant!)
La resta de dies del festival es poden resumir en: llevar-se, anar a esmorçar a un bar proper a base de caldo verde, bifanas, pà amb xoriço i altres menjars de la zona (tots molt bons), fer el gos la resta del matí (banyant-se a la platja fluvial del riu, per exemple) i fer temps fins la tarda que començaven els concerts. Anar menjant (a destacar les crepes de milkibar!!!) i anar escoltant música fins la una o dues que tornàvem a la tenda a fer unes cigarretes i tornar a dormir.
Musicalment el més destacable (partint de la base cap dels grups m’entusiasmaven) serien, del primer dia Blasted Mechanism, amb una estètica tribal-futurista (per dir-ho d’alguna manera) em van semblar bastant curiosos, podeu escoltar alguna cosa a la seva web, així que vosaltres mateixos...
Del segon dia s’ha de citar a Gogol Bordello, una mescla de rock i música tradicional de l’est d’Europa amb molta marxa i ganes de ballar. Tenen un directe molt esbojarrat i divertit .
I de l’últim dia em va agradar Linda Martini, amb un rock algo progressiu. Per un altre banda dir que Cansei de Ser Sexy em van decebre bastant, tot el ritme del disc va quedar bastant descafeïnat en directe...
El 15 acabava el festival, així que recollirem menjarem un altre francesinha (mmmmmm!!!) i... a fer kilometres!!! Em vaig perdre per Ourense (estaven fent obres...), passarem per Monforte de Lemos (amb unes vistes increïbles del riu Cabe), Lugo, una obra de COMSA i acabar a Ribadeo (frontera entre Galicia i Asturias), on vam sopar al costat del mar que-ti-cagas i a molt bon preu. (De fet, en general, i a Portugal en particular, els preus per menjar a tots els llocs a on vam estar son bastant assequibles, cosa que et demostra que la gent a Barcelona o es idiota o té molta pasta)
La nit va ser memorable, agafarem carretera, ens desviarem a la primera que vam poder i buscàrem un lloc tranquil i allunyat per dormir a l’aire lliure (beback que diuen els que entenen...). La escena seria 7 persones al mig del camp una al costat de l’altre (a mi em va tocar ronquidos en stereo, no diré de qui però una es pot imaginar qui es, oi?) amb els sacs i esterilles... la gent que ens veia al dia següent flipaven bastant...
Més cotxe i cap a Ribadesella, un poblet de la costa d’Asturies que ens havia recomenat el pinko. Tot i que el camping on vam estar no era cap maravella, el poble estava bé per estar un parell de dies en plan tranqui (això si, aqui hi ha bastant turisme i es nota als preus).
Bueno, ja m’he cansat d’escriure (i encara he de incloure les fotos i els links al texte....) així que us espero al proper post, ok?
3 comentaris:
Molt xul·lo i ben explicat aquest viatge. en qualsevol cas m'hauria agradat sentir les versions de clàssics dels 80 i 70 de les bandes amb un video de youtube.
Bones festes !!!
GRANDE POST!!!
puntualizaciones:
1- mmm... no me gusta demasiado Manowar
2- joé, que pesaos los putos italianoooos!! hombreee!!
:D
Cago en diole. Eres oportuno hasta par echar fotos. Es como cuando llamas a alguien y te descualga el móvil cuando está sentado en la taza.
Ole tus Webs.
Dani, de qué?
Publica un comentari a l'entrada