Assesoria Tècnica a Inhambane.

No tot son festes i sortides!!

També heu d’entendre que després de treballar prefereixo explicar coses curioses i personals que seguir amb la feina... a més a més malauradament els treballs de Maputo s’estan demorant massa degut a que la nostra contrapart local (AMDEC) no està ficant els recurssos que teniem compromessos, especialment en quan a la contractació d’un tècnic social dedicat al 100% al nostre projecte.

Però avui millor us explico de que va tot el tema d’Inhambane, ok? Mes que res que per part meva tampoc li dedicaré molts dies més... com a molt un mes i mig.

Resulta (les dades son orientatives, no les se del cert) que la Generalitat de Catalunya va signar un conveni amb la Direcció Provincial de Salut d’Inhambane per una ajuda multisectorial. La intenció es millorar les condicions de salut que hi ha a la provincia ja sigui mitjaçant la millora dels centres de salut que ho requereixin (d’un total d’uns 103) o altres intervencions dins aquest l’ambit. Tingue en conte que a les zones rurals d’Inhambane les fonts públiques només donen servei a un 27% de la població (i la meitat estan trencades), hi ha poca aigua superficial i la subterrànea en molts cassos es excesivament salada.

Que jo sapiga Ulls del Món fan operacions de cataractes pels poblats, Arquitectura Sense Fronteres rehabilitació de centres de salud i Enginyeria Sense Fronteres, el nostre cas, millores en els sistemes d’energia, captació d’aigua i sanejament dels centres més necessitats. Durant el 2007 una companya d’ESF va estar supervisant aquestes tasques, que es van portar a terme als centres de Doane, Mavume i Panda. Malauradament les coses a Moçambic van més lentes que “las de palacio” i van quedar coses pendents de realitzar.

Les de Doane i Mavume no son gaire importants: rematar uns treballs i comprovar que, malgrat tots els problemes que van anar surgint, tot ha acabat més o menys bé. En canvi a Panda diguem que tot just ara comencen les coses i es on estic més ficat.

Primer potser que ens situem: Inhambane es una provincia de Moçambic com ara Castella la Manxa. Es defineixen dins de la provincia diferents districtes a nivell administratiu sent Panda un d’ells (com podria ser Toledo). Per arribar a Panda es necessita algo més d’una hora de cami de terra pel mig del “mato” (“mato” vol dir “bosc” en portugués i es com es coneix popularment tot aquella zona que surt de les – poques - carreteres asfaltades que hi ha). En canvi lo pitjor de Toledo es que ens ha donat un personatge tant lamentable com el Jesús G. G. alias “hasta el matrimonio nada” o “m.d.m.d.p.d.c.”.

Plànol de la provincia, la única carretera asfaltada es la de marro gruixut que atravessa de sud a nord la provincia.

Cami de terra cap a Panda.

En quant a la situació del Centre de Salud de Panda abans de la nostra intervenció seria la següent: tenen unes 75 consultes al día i 30 llits. El poble consegueix aigua d’un riu proper però com que no tenen diners per la benzina de la bomba només funciona el sistema la meitat de dies. Al centre de salud capten aigues de pluja mitjançant dos dipòsits semienterrats però amb les canaletes de les taulades mig trancades. Es va contractar una empresa moçambicana, Profuro (que realment es de capital italià) per fer els treballs necessaris per fer una perforació per captar aigua i unes letrines noves.

Vista general del centre.

Diferents bidons per recollir aigua.

El laboratori del centre.

La zona d’interns femenina.

Resultats? Una de les letrines ha quedat amb esglaons per accedir (i aqui hi ha gent que li costa caminar) ja que la laje va quedar alta i totes tenen un forat de porta de 1,75 m (quan per projecte es defineixen 2 m). Els hi vam dir d’arreglar-ho i només ho han fet a una porta de quatre en total.

La perforació de moment encara pitjor, en teoria tenien que començar al febrer de 2007 i entre intents frustats (2 en total que no ens afecten economicament ja que els sondeigs els van fer ells) i diverses faltes de material i averies de la maquina... total que amb sort comencen el tercer intent aquesta setmana.

Esta màquina es una ruina...

Aqui la meva feina es sobretot de supervisió: que cumpleixin les especificacions de projecte, controlar el procés de construcció, la gestió econòmica del projecte... i enllestir les identificacions dels centres on intervendrem de cara al 2008 (M’he pegat unes pallisses de kilomentres amb això últim...). Aqui la meva tasca acaba al febrer que serà quan arribi el Ferran, l’expatriat definitiu per als treballs de 2008 i la Ali, una estudiant d’Industrials que ve a fer el seu projecte final de carrera (i que s’ha portat molt bé amb mi aquests dies!).

Per la propera Maputo, ok?

¿?