Si mi amigo estuviera en lo cierto, esta mañana, cuando estaba esperando sentado en medio la calle que abriera una tienda de coches de segunda mano, el hecho de encontrarme este cartel justo enfrente:
no seria un hecho casual, sino que de alguna manera yo elegí tenerlo delante para poder leerlo.
Después de un día como el de ayer en el que tuve que dar lo mejor de mi para deshacerme de lo mejor que tenia, que al día siguiente la vida me pregunte de alguna forma si me siento orgulloso de ello me parece como mínimo curioso.
Por suerte mi amigo es esquizofrénico y yo no he elegido cruzarme con ese cartel de manera que no tengo la obligación de responder... aunque tengo que reconocer que es una buena pregunta.
(que raro, verdad? después de tantas fotos de vacaciones, paisajes y cosas así de golpe una entrada de este tipo... bueno, de facto es mi blog y escribo lo que me da la gana, no?)
5 comentaris:
Llegeixo amb molt d’interès les teves vivències i penso quina vida que t’estàs donant, per moltes disquisicions filosòfiques que et doni la gana de reflectir, la realitat és que la urbanització que vas anar a fer no es veu enlloc i desprès de la calor xafogosa vindran les pluges, o en aquesta part del planeta no plou?
Pensa en els cotxes de baix preu que s'estan fent a la India.
R.Ll.i L.(Iskra una espurna pot encendre la prada)
Les pluges ja estan aqui, es combinen amb la calor de l'estiu.
Malauradament les coses no son tan sencilles aqui al Sud i arranca ens està costant molt (en part també perque la nostra contrapart local no esta molt per la feina).
Ja tenia pensat, i ara amb més raó, de dedicar les properes entrades a descriure una mica els projectes que tenim aqui Moçambic, així que ens veiem allà, ok?
Ànims Hyban!!! Espero que tot arrenqui aviat i puguis fer realitat el projecte. Estaré pendent per a conèixer els detalls del projecte que us porteu entre mans.
Ahh i no compris un cotxe esportiu que m'han dit que per allà baix no son gaire pràctics jejeje
Bones festes (ja ho puc tornar a dir)
alOha otra vez,
Interesante lo que has escrito. Además yo creo que sí que tienes que sentirte orgulloso de lo que haces o mejor dicho del trabajo que estás haciendo aquí, ¿no?
A ver si voy a conocer tú proyecto :D
Ate já!
Es curiós que li donguis més importancia a la persona que a les paraules. Si això mateix sobre la vida ho hagués dit el Dalai Lama, t'ho pendries més seriosament?
Perque no dius simplement que no hi creus en aquesta manera de veure la vida i ja està, enlloc de repetir i recalcar constantment que ho diu un amic que és esquizofrénic?
Estàs insinuant que qui pensi més o menys el mateix ha de ser hospitalitzat d'urgencia en un psiquiatric? I si algú que comparteixi amb tu les seves creences sobre la vida diu alguna cosa semblant... te'l miraràs preocupat i li diràs "espera'm aqui mentre faig una trucada, no et preocupis"?
Em sembla realment molt lleig, Ivan.
No només hauria sigut més correcte dir "un que amic opina això, això i això, tot i que jo no hi estic d'acord", sino que hauria sigut molt més humil i respectuós.
Segurament no era la teva intenció ni el teu propósit, però has faltat al respecte a un munt de gent, sobretot al teu amic, que pateix aquesta enfermetat.
I si, t'estic fotent bronca.
Publica un comentari a l'entrada