Dia internacional contra la SIDA

Dissabte passat dia 1 va ser el dia internacional contra la sida. Com ja vaig dir a l’agost, el problema de la SIDA es francament preocupant aquí a Moçambic, amb unes tases del 25 % d’infectats (que pugen significativament a zones determinades com son els barris perifèrics).

Com a curiositat dir-vos que l’Hospital Clínic té un centre de recerca a la provinca de Xai-xai que està investigant vacunes per la malària (un projecte ja molt avançat) i també per la SIDA (en fase d’experimentació amb humans) i segons una cooperant de Médicos del Mundo amb moltes garanties d’èxit. Tot això financiat, entre altres, per la fundació Bill Gates (que de fet és el finançador privat més gran del mon en cooperació, i es que aquest tiu d’informàtica no tindrà ni idea (Windows Vista es un exemple) però de treure rendiment a les peles en sap tant (Windows Vista torna a ser un exemple) que es veu que molts millonetis americans que també volen deduir impostos i netejar la seva imatge pública ficant diners en temes de cooperació ho fan mitjançant la seva fundació).

Bueno… el tema es que jo aquell dissabte vaig anar amb la Teresa (administrativa de Médicos del Mundo) i el Pablo (el seu novio i futur ajudant del meu projecte) a Matola (una ciutat de 600.000 habitants al costat de Maputo i que es la capital de la provincia de Maputo (vamos como si l’Hospitalet fos la capital de la provincia de Barcelona i Barcelona la capital de Catalunya, no se si me explico…)) per commemorar aquest dia.

Els actes van començar amb una ofrena floral en record als mords per la SIDA a la Plaça dels Herois Moçambicans (quasi totes les ciutats una mica grans tenen un plaça amb aquest nom i a més segueix un estil similar) per part de l’administrador de la ciutat.

Ofrena floral en record als morts per la SIDA

Tocant l'himne del país.

Després, una bonica comitiva de 4x4 blancs es va dirigir a través dels barris més pobres de Matola fins… el centre cívic? No sabria com dir-ho… una carpa on es feien actes… va començar amb caminada popular d’uns 15 minuts (en teoria tenia que durar 1 hora),

una explicació de la responsable de salud de Matola sobre el SIDA (que és, com es transmet, precaucions a pendre,…) i la Còlera (a l’estiu d’aquí es un problema sanitari i ja s’han donat uns 100 cassos, amb el calor encar per arribar) seguit d’una mostra d’entitats del barri: un obra de teatre (sobre la importància del preservatiu), un grup de dones cantant cançons tradicionals,

uns joves que feien dança moderna (Sara, esto lo he grabado especialmente para ti, bailan en una lona que esta sobre arena de playa)

...per que hi ha tants negres que volen semblar rappers americans??? la cultura americana no té fronteres!!

i un discurs final de l’administrador agraint la dedicació i totes aquestes coses que solen dir els polítics…

Assitents a l'acte

Com a reflexió de tot dir que els assistents amb prou feines arribarien a 60 persones (i 20 eren activistes i col·laboradors de Médicos del Mundo) d’una població de 600.000 habitants, o sigui que queda patent la dificultat de fer veure la importància d’aquests problemes a la població local...

No eramos muchos, pero vino Ronaldinho!

"Un somni sol, només és un somni, un somni compartit és una realitat" el que no està tant clar es fins a qui punt aquest és un somni compartit

Virgin mola

Siiiiiiii…

Ja se que tots vosaltres voleu fotos de Moçambic i Maputo, però encara haureu d’esperar una mica!!! La raó? Doncs que el viatge d’avió va estar “muito bem” i crec que val la pena d’explicar!

El Barcelona – Heathrow no va tenir res d’especial. Lo bo va ser el vol Heathrow – Johannesburg. La companyia era Virgin Atlantic… i com les gasten!! L’avió era el típic transoceànic però per dintre estava molt cuidat amb un ambient “modernillo” (amb files de seients de diferents colors i televisió a cada un!!!!). En consonancia les típiques fulles d’informació en cas de emergència eren una mica catxondes i feia gràcia de veure el vídeo que ho explicava tot (que per cert he trobat al youtube!)

el folleto

i el video!

A la televisió hi havia pelis, programes de tele, música, jocs… com que tot era en anglés vaig optar per mirar Bubble Fiction, una peli japonesa (en plan Back to the Future) en versió original subtitulada. Després vaig provar algunes pelis d’acció i poc argument (així si no entenia res tampoc m’hauria d’importar) tipus Die Hard 4.0 i Transformers. La veritat es que no vaig entendre res...

Ja cansat de mirar pelis vaig optar per tafanejar el programa a veure que trobava... hi havia una secció per a nens (kids) que recollia el contingut adreçat a ells. I sabeu que vaig trobar a la secció de música???

No se si es veu bé així que aquí ho teniu:

Doncs si, ara resulta que el Nevermind es per a nens... Ara que ho penso, quan va sortir el disc jo tenia 14 anys, però no crec que sigui excusa... o si??

El resum de tot això es que em vaig passar mitja nit sense dormir i evidenment després estava bastant cansat...

I en contraposició a la Virgin, el vol Johannesburg – Maputo el vaig fer amb Linhas Aéreas de Moçambique... nit i dia nois... només diré que al mostrador de Johannesburg no hi havia ningú pel que vaig haver de pregar als guardes que em deixessin passar sense fer el check-in (per lo que la meva maleta es va queda a Johannesburg i fins la tarda no la vaig poguer recuperar!) i les hostesses de vol no feien més d’insistir que no podia anar amb gorra dins l’avió ni podia llegir res!

O rei do metal vai imbora!!

Bueno nois… Ja soc a Maputo!!! (de fet quan estic escribint això realment estic a Inhambane, un poble a uns 400 km al nord de Maputo, però això es una altre historia…)

Tot molt bé i amb moltes ganes de començar a currar en serio!!

Com que suposo que voleu veure fotos de per aqui anirem avançant i de moment explicarem una mica com van anar les diverses “despes” que vaig fer abans de marxar.

Divendres amb gent de COMSA, va estar bé ja que la idea era juntar oficina i obra i encara ho vam aconseguir prou, no? I a més a més tots mesclats ja que vam sopar (mes aviat picotejar) en un basc que hi ha aprop de Colom. Aquí teniu les fotos de rigor:

Un combinado de oficina y obra!!!

Roger, para que mi ex-jefe no se queje que no sale en mi blog ahi cuelgo esto, ok????

El final de festa ja va ser bastant més reduit amb l’Oscar i el Ruche al Màgic. La veritat es que ens ho vam passar molt bé i vam acabar amb cert mal de cervicals, oi??

Dissabte amb els amics “de tota la vida” bastant tràquil, sopar (i riure molt amb el Luizzmizz i el Jordi) pendre unes copes i marxar a casa (estavem cansats...)

Però la apoteosi final va ser dilluns amb l’antikaraoke... començant per el mega-tema-duro-de-la-hostia “el rey del metal” que em van regalar (juntament amb un myspace que no té desperdici)

pa'duro yo!

seguint amb la meva "brillant" actuació interpretant el Blitzkrieg Bop dels Ramones (la propera vegada prometo apendre'm la lletra…)

Un gorret molt apropiat per cantar els Ramones, no?

i acabant amb l’apoteosis del tema final amb tots sobre l’escenari!!!!!!!!

Puc assegurar-vos que jo també tenia la boca oberta!!!

Cuida't molt noieta!!!!

Quin parell...

En resum: MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!!!!

Drexler - Disneylandia

L'altre dia a Radio 3 vaig escoltar aquesta cançó de Jorge Drexler (cantautor de l'Urugai) que m'ha agradat bastant, suposo per la manera de tractar el tema de la globalització...

Us adjunto un video que he trobat al YouTube i a veure que us sembla (penseu que no es oficial sino fet per algú de la xarxa):

i aqui la lletra:

" Hijo de inmigrantes rusos casado en Argentina con una pintora judía, se casa por segunda vez con una princesa africana en Méjico.

Música hindú contrabandeada por gitanos polacos se vuelve un éxito en el interior de Bolivia.

Cebras africanas y canguros australianos en el zoológico de Londres.

Momias egipcias y artefactos incas en el Museo de Nueva York.

Linternas japonesas y chicles americanos en los bazares coreanos de San Pablo.

Imágenes de un volcán en Filipinas salen en la red de televisión de Mozambique.

Armenios naturalizados en Chile buscan a sus familiares en Etiopía.

Casas prefabricadas canadienses hechas con madera colombiana.

Multinacionales japonesas instalan empresas en Hong-Kong y producen con materia prima brasilera para competir en el mercado americano.

Literatura griega adaptada para niños chinos de la Comunidad Europea.

Relojes suizos falsificados en Paraguay vendidos por camellos en el barrio mejicano de Los Ángeles.

Turista francesa fotografiada semidesnuda con su novio árabe en el barrio de Chueca.

Pilas americanas alimentan electrodomésticos ingleses en Nueva Guinea.

Gasolina árabe alimenta automóviles americanos en África del Sur.

Pizza italiana alimenta italianos en Italia.

Niños iraquíes huídos de la guerra no obtienen visa en el consulado americano de Egipto para entrar en Disneylandia. "

Aigua i muntanya

Bueno... suposo que ja heu tingut temps de llegir-vos la entrada anterior (si no ja trigueu que està molt interessant!!!)

La resta del pont de la diada el vam dedicar a seguir fent “activitats varies” per la muntanya.
Així per exemple el diumenge vam estar fent unes vies ferrates noves que han instal·lat a Ordino.

A mitja ferrata (si us fixeu l’Estel·la està a baix a l’esquerra).

Jo i la meva incapacitat de portar el casc recte (amb el d’obra em passa igual...)

L’experiència del Pont del Clop ens va marcar tant que dilluns al matí vam provar de remuntar el riu que passa per Ordino. Quin error!!! Va arribar un moment en que no veiem clar el camí cap amunt i tornar enrere també semblava bastant complicat...

Jo comprovant que tornar enrere no es gaire fàcil i, com es pot veure, a punt de cagar-me en tot.

No ens va quedar més remei que fer el cabra i arriscar-nos per una paret bastant vertical que hi havia a una banda. Afortunadament tot va anar bé però us puc assegurar que no ho penso repetir!!! Vam tornar cap a casa per pujar fins a pistes ja que aquell dia passava “la vuelta” per Andorra.

Jo no sé en que devia estar pensant l’Estel·la per fer aquesta foto...

Lo de “la vuelta” es bastant curiós, poc m’hagués imaginat abans tota la infraestructura que porta al darrera un grup de ciclistes!!! Organització, premsa, assistència, policia... tot un circ!!!

El cap de carrera seguit de un, dos, tres... onze!! motos i vuit ciclistes de grup perseguidor.

Retransmetent en directe des de el cap de carrera (al final aquest pobre home no va guanyar l’etapa).

El pelotón.

El pelotón d’assistència. Aquí ja estaven tornant després d’acabar l’etapa i estaven supercontents de poder córrer una mica i no anar a ritme de bici!!

El pelotón de policia (Guardia Civil, Mossos d’Esquadra i Policia Andorrana). En total potser vaig veure com 50 motos només de la poli!! (I a aquestes s’han de sumar les de prensa i alguna d’assistència.).

El podi, un camió.

L’arribada, dos camions.

I finalment per la diada vam estar a la ferrata d’Oliana, ja vaig parlar d’ella en el seu moment al fotolog. Molt entretingut i bon final de festa!

La meva botella d’aigua moments abans de decidir que la vida no té sentit i tirar-se barranc avall (et trobem a faltar...).

Jo dissimulant amb una pose atractiva la meva incapacitat de portar el casc recte.

Si Estel·la... ens queda una bona baixada fins al cotxe!!! (i a sobre ens vam perdre...).


Fiii!!! Res, nois i noies, espero veure-us aviat!!!