Prósper 2008?

Ei gent! Feliç 2008!! (2008 ja??)

Abans de tot dir-vos que he estat investigant lo de dia de la familia i ningú m’ha comentat que existis alguna altre data… Jo crec que simplement abans no existia una celebració d’aquest tipus i com que el concepte de Nadal aquí pot resultar llunyant doncs van canviar el nom amb lo del “dia da familia”. Tothom té molt clar que es un dia familiar, però el concepte nadalenc sempre està allà i deu ser difícil de treure-se’l de sobre.

Noticia nadalenca (la foto en canvi, podria ser de qualsevol cosa...)

També he estat buscant maneres de celebració més “de la zona”… poca cosa la veritat. El més destecat va ser a un restaurant que enlloc d’un avet nadalenc tenien com un paller amb fulles de palmera igualment adornat amb llumetes.

Que vau fer per cap d’any? Jo vaig anar a la platja!! Vam estar a Inhambane (capital de provincia situada a 400 km al nord de Maputo) i amb la calor que fa tampoc es molt d’estranyar, no?

Jo, a la platja

La platja sense jo.

La veritat es que aquesta es una ciutat molt tranquila. En part perque es troba situada a 30 km de la carretera nacional i això l’allunya de les rutes de gent principals. Vam arribar el dia 29 (després de 7 hores de cotxe i molts, molts sotracs!) i a part de la platja vam estar passejant i gaudint del paissatge.

La bahia.

Un barri perifèric.

La biblioteca (li estic agafant el gust a les coses velles...)

Pel que fa al cap d’any com a tal, vam anar a Barra (les fotos de la platja son d’allà) amb pretensions de sopar i celebrar-ho a un complexe turístic que hi havia per allà. Incompresiblement van tancar la cuina a les 21h, així que ens vam quedar sense sopar no quedant-nos més remei que compensar-ho amb suc de cebada (cervessa, vamos). Lamentablement l’ambient es va anant convertint en insofrible: aqui tenen la mania de ficar la música MOLT alta (i en aquest cas es repetia molt, no se si m’explico...) i la gent del complexe feia unes cares llargues que no preveien molta animació... així que en contra de les nostres intencions incials vam anar a Tofo, a uns 10 km, una zona molt turística que concentra molta activitat subacuàtica, surfera (a la que potser m’apunto d’aqui unes setmanes quan baixin el preus) i guiri sud-africana en general.

I va ser el que ens vam trobar: una mena de carpa amb musica discotequera i molta gent de festa. Al principi aquestes coses estan bé: veus, parles amb gent, fas l’idiota però almenys a mi m’acaba cansant. Tenia la sensació que estava a Lloret de Mar (i que els sud-africans s’assemblin als alemanys ajuda) però amb les diferencies entre “locals” i “turístes” molt més marcades.

Suposo que entendreu que jo d’ambient lloretenc ja n’he viscut prou, no?

En fi... a veure si comencem a tenir feia de debó en el projecte i tot plegat fa d’aquest any que ve alguna cosa que valgui la pena (sigui el que sigui valdre la pena!!).

:(

Dia da Familia

Així de distant es com en teoria s’anomena el Nadal aqui a Moçambic. Dona una idea de lo relatiu que resulten aquestes festes per aquestes terres, tot i que afortunadament el Nord va lluitant poc a poc per solucionar-ho.

El carrer no fa pudor de Nadal (i això es una cosa que sincerament s’agraeix) i com a màxim et trobes algun comerç amb missatges nadalencs. Amb molta sort, algun s’ha gastat els calers i ha ficat llumetes però son excepcions i criden molt la atenció.

Després esta el tema de la calor. A mi veure un tio amb xaqueta i gorro vermell a 30º de temperatura la veritat es que s’em fa estrany.

Al igual que veure avets de nadal amb les boletes... no podrien ficar palmeres?? I es que una impressió que tinc es que podrien agafar els patrons del nadal i adaptar-los al seu contexte, no se... potser tampoc val la pena. Això del nadal es molt europeu-occidental (en teoria es reuneix la familia abans del dur hivern). Si aqui no té sentit una celebració d’aquest tipus potser seria millor que no la fesin... segur que tradicionalment també ells tenen alguna data més de reunió familiar, no? Ho investigaré.

Doncs res, a mi la veritat es que ja em va bé no palpar això del nadal, no tinc gaires coses que celebrar... diuen que bé esta allò que bé acaba, i aquest final d'any està sent durillo en molts aspectes...

ja veurem el següent, ok?

per cert, comentar a tots aquells que es preocupen pel meu estat de salut que el dia 25 em vaig llevar fataL, tenia el cos molt calent, anava lleuger de ventre (no se si m'explico...) i el cap no gaire centrat (tot i que això era per altres coses...) així que vaig pensar que tal i com estan les coses l'últim que necessitava era una malaria mal agafada, vaig anar a una clínica a fer-me un test (total no arriba a 3 €) i va donar negatiu, AIXÍ QUE TOTS TRANQUILS!

:(

De todo hay en la viña del señor

Bueno... esto tiene que continuar, no?

El domingo pasado por la tarde fui con un par de colegas a pasear por la Costa do Sol. Aqui en Maputo es habitual que el domingo la gente aproveche el festivo para hacer vida social y esas cosas... La avenida se llena de gente y vendedores y vas cruzando familias, grupos de jóvenes con la música a tope (despúes me entere que no tienen ni para pipas, pero se compran un coche y ya se creen ser algo en esta vida), payasos, más vendedores...

Merodeando por la playa y mirando el ambientillo llegamos hasta el Club Náutico (es como un aparcadero de barcos de recreo puesto que que no hay puerto o dique). Nos acercamos a chafardear un poco y uno de mis amigos reconoció a una familia de españoles que volvia de pasar un dia en el mar en un barquito tan modesto como este:

Asi de grande pero unos 10-15 años más viejo.

La conversación fue un poco lo típico de "como va todo", "tu que tal", "a ver cuando quedamos"... mientras los niños jugaban con la pesca y nos la mostraban con orgullo.

Al salir de allí le pregunté a mi amigo quien era el dueño del barco con el que habia hablado, ya que me llamaba la atención que tuviera un barco del que si ya precisas de cierto nivel económico en España para permitirtelo, no digamos lo que eso supone aqui en Mozambique...

"Pues trabaja en la cooperación"

Como???? Y se puede permitir semejante barco, mantener a toda su familia... si que gana pasta, no? Y donde esta?

"Es el coordinador de proyectos de una ONG cristiana, Jovenes del Tercer Mundo, de los Salesianos"

Bueno... se que falta mucha información para hacerse con un juicio más o menos correcto de los hechos... pero la verdad es que no huele muy bien, verdad???

ay madrecica mia...

...yo no se porque pasarán estas cosas...

yo tampoco yaya


Infelizmente um besinho moçambicano

Casa i feina

Molt bones! Avui una mica ensenyar-vos on passo part de les hores que van passant.

Per començar l’apartament, es a l’edifici “33 andar”, el més alt de Moçambic. Es troba aprop de zona del port (Baixa) just a la cruilla dels carrers 25 de Setembro (que va ser el dia que va començar la lluita armada per la lliberació nacional) i Vlademir Lenin (es curiós això de viure al carrer Lenin…). Es d’una italiana que ha marxat un parell de mesos y estem rellogats un Italia (Mario) i jo (podeu imarginar-vos el portugués-espanyol-italià que fem servir per comunicar-nos!!!)



Per el mòdic preu de 325$ (despeses incloses) aquesta es l’habitació on de moment vaig dormint. Ja veieu que la tinc preparada contra els mosquits, i es que, malgrat que m’havien dit que 14 pissos els mosquits no son capaços de pujar-los, la veritat es que em van tenir un parell de nits bastant putejat! Ara per sort ja tinc la situació controlada. Ara el problema es que no hi ha cortines i aquí surt el sol a les 4.30 del matí (i just per la meva finestra!!!!) amb resultat que fagis el que fagis t’acabees llevant a les 6 degut a la llum i la calor… La solució transitoria es dormir amb màscara (semblo el Robin…) i les capulanes aguantades amb Blu-tak a la finestra.


La cuina. No estaria malament si no fos per la invasió de cucaratxes que tenim! Fa ja una setmana que estem en guerra (“Donde hay león no manda cebra” que diu el Mario), i matem de l’ordre de 2 grans, 4 mitjanes i un munt de petites cada nit (no entenc perque aquests bitxos no surten de dia…).





Com podeu veure, lo millor de l’apartament son les vistes (veiem el riu i el mar desde el balcó).

El menjador.

I després tenim la oficina (escritorio en portugués). Està a uns 25 minuts a peu de casa, però hi ha una chapa que et deixa aprop i a vegades l’agafo. La compartim amb ISF (de Madrid) i nosaltres tenim un despatx.

Ja veieu que de moment son un parell de taules i unes cortines (que he colocat jo perque sino per la tarda et torres aquí dins).

A la casa viu el Marcus amb la seva familia (la dona i la filla Alice que m’ha agafat bastant carinyo). Fa la feina de vigilancia, manutenció i xapusses bàsiques. La veritat es que una bona part del portugués que parlo li dec a ell ja que he agafat el costum d’intentar xerrar amb ell una estona cada dia i axí anant practicant sense pressió (i per quan ja tingui el portugués aprés em fet el pacte d’intercanviar el meu espanyol per el seu changana!) M’explica coses curioses com que ell es de Quelimane on té una altre dona amb 4 fills (jo ja li he dit que intenti no tenir més fills!). Per veure la familia (cada uns 6 mesos) agafa un machibombo que fa una ruta de 3 dies, parant al mig de la carretera per dormir (i jo amb un viatge de 8 hores vaig acabar baldat!!)

Aquí, jo amb la Alice (veieu com em té apreci?) el Marcus i Carla, una empleada d’ISF, que sincerament no se ben bé quines tasques té…

Ara que hi penso una altre cosa que m’ha cridat l’atenció es que tant el fill petit del Marcus i el de la Carla tenen noms anglesos (Chelton i Brandom crec…) i em va donar la sensació que ho feien per intentar donar-li més oportunitats de cara al futur.